50

August 26, 2009

Igual alguien por ahí recuerda que hace justo un año hubo aquí una entrada sobre cuadrados perfectos, por ejemplo el del 7. Por la misma, hoy toca medio siglo, inmerso en una ebullición divertida (y ocasionalmente estresante) de proyectos de muchos tipos: personales, emocionales, creativos, laborales, y alguno que otro al que se pueden poner todas las etiquetas.

En particular, aquellos que conocísteis al viejo poeta lunático, cuyas primeras encarnaciones tienen ya casi treinta años, sabed que está pasando por su sexta o séptima época de actividad, separadas por años durmiendo, a veces por décadas. Y que las nuevas tecnologías van a darle una curiosa y posiblemente intensa oportunidad…

Queda para otro día otra entrada aquí sobre otro proyecto viejo de décadas también, y que está en fase de somnolencia, a saber, Ghess (with warm thanks to Ben Veal for, first, joining, and eventually leading that project).

La veritable història de Sant Jordi

Hi havia, fa molt de temps, un jove anomenat Jordi. Havia viscut com a camperol tota la seva vida fins que un bon dia decidí viatjar. Volia veure un drac, sempre li havien fascinat aquests éssers capaços de llençar foc per la boca.

El seu pare li havia deixat un ase per que viatgés de pressa i còmodament. En Jordi va viatjar durant uns dies sense veure cap drac. Pel camí va trobar un vell que li explicà que els dracs no sempre són simpàtics i li va preguntar si volia una llança i una armadura per si de cas. Al jove camperol li va divertir la idea i el vell les hi va donar tot dient que anés amb compte, que eren bastant antigues i estaven una mica rovellades.

En Jordi li va donar les gràcies i va continuar cap a l’est.

Uns dies més tard, en Jordi va veure en la llunyania una bola de foc elevant-se per sobre el bosc. Va baixar de l’ase i va córrer en aquella direcció: li feia molta il·lusió veure un drac.

En arribar a la clariana on creia que trobaria el drac, va sentir un bramul d’angoixa que el va fer estremir. Va continuar uns metres i va trobar el drac. Estava quiet a terra, mort. La seva desil·lusió va ser enorme, però més gran encara va ser la seva sorpresa al sentir una veu que deia:

- He mort el drac! He mort el drac!

En Jordi no sabia d’on venia la veu fins que va veure un cap i un braç sortint de sota el drac. Era un cavaller. S’hi va acostar i ja li anava a retreure haver mort una criatura tan fantàstica quan es va adonar que el cavaller mateix estava aixafat sota l’enorme bèstia i no es podia moure. Just abans de morir, el cavaller li va dir:

- Dóna-li aquesta rosa a la princesa.

En Jordi va agafar la rosa, sense tenir temps de preguntar-li a quina princesa es referia.

Uns instants més tard, una noia molt bonica va sorgir d’entre els arbres i exclamà, tot corrent cap a ell i abraçant-lo:

- Has vençut el drac!

Ell no comprenia res. Quan anava a dir-li que no havia estat ell, la noia li va fer un petó a la galta. Li va dir que ella era la princesa i que l’acompanyés al seu castell. En sentir la paraula “princesa”, en Jordi li oferí la rosa i ella es va emocionar tant que ell no es va atrevir a dir-li que era de part del cavaller mort.

En arribar al castell, tothom aclamava en Jordi per la seva gran gesta. En Jordi no volia espatllar-ho, així que va adoptar un posat orgullós, va agafar la princesa per la cintura i junts es van dirigir al castell.

El final ja no cal que l’expliqui, ja que aquesta llegenda es molt coneguda. Malauradament, molta gent encara no sap tota la veritat.

El Cavaller Esclafat

Subcampeona

February 9, 2009

Estos días han tenido lugar los Campeonatos de Catalunya de Invierno de Natación, categorías diversas incluyendo la categoría femenina de nacidas en el 1996; que es la que corresponde a Iris.

Junto a un meritorio décimo puesto en 400m estilos y un quinto puesto (a décimas del cuarto) en 100m libres (o sea, crol, o crawl), la chavala se ha vuelto para casa con sendas medallas de plata en 100m mariposa y 200m mariposa.

Me alegra sobre todo porque el grado de sacrificio personal que ha aplicado a sus entrenamientos este año ha sido, en mi humilde opinión, excesivo; pero era su elección, y había que respetarla. Que al menos ello le venga como muestra de que a base de tesón y esfuerzo es posible conseguir resultados excepcionales, lógicamente me alegra.

A veces, la web de citas de donde a veces gmail toma una para obsequiarme vía RSS en la línea consabida me ha proporcionado una muy de aplicación a este caso: “Many have the will to win; few have the will to prepare to win.” (La atribución es ambigua, la he visto atribuída a Bobby Knight y otras veces a Paul “Bear” Bryant; me da igual porque no sé quién es ninguno de los dos.) Me encantaría si pudiera hacer pensar sobre eso a algunos alumnos universitarios atrancados en los primeros cursos de carrera.

Firli

January 22, 2009

Ayer por la tarde nos dejó Firli, tras cinco años acompañando en mi entorno.

El año nuevo no le sentó nada bien. Tras ir desmejorando día a día, y a pesar de varias reacciones (en mi caso, reconozco que tardías y posiblemente erróneas), no pudo ser; murió ayer tarde, yo creo que antes de que saliéramos de casa, corriendo hacia la clínica veterinaria donde, al llegar, ya no palpitaba.

La vida sigue. Y la muerte es uno de sus ingredientes. La referencia principal, de hecho. Le recordaremos con cariño y alegría.

Firli

Firli

By Juan Mayorga

Starring Carmen Machi

BUENÍSIMA!

Si vives en BCN o alrededores o pasas por aquí estos días… No te la pierdas!

Believe it or not, in the… Teatre Romea! (y en castellano!)